Carxofes del Prat en cocció Sous vide

Ja us vaig parlar de les excelències de l'aparell Sous vide (baixa cocció). Cada dia m'agrada més, i fa l'efecte que ets una xef!
Les carxofes del Prat són de lo milloret. Mmm...m'encanten!
Els italians tenen un plat típic de carxofes que les fan confitades. En oli a foc molt suau i que vagin fent.
Aquestes volen ser això mateix : ben toves, ben gustoses.
Han quedat de mort!
Recordem que el fet de coure-les al buit, es couen elles mateixes en el seu propi suc.
A dins la bossa per fer el buit, he posat les carxofes pelades i per la meitat, un polsim de sal i una cullerada d'oli.
Avui he llegit un truc perquè, en fer el buit, la màquina no xucli l'oli : congelar-lo! Genial!
En una glaçonera, he posat oli i l'he congelat. Després només s'ha d'afegir a la bossa; i ja està.

Temps : 45 minuts
Temperatura : 90º
Carxofes : 2

Es posen en una bossa i es fan al buit

Quan estan, obrim amb compta la bossa i guardem el suc

Posem una planxa molt calenta, i les marquem uns segons.

Caldo amb olla lenta

Els reis m'han portat un nou aparell. Un altre!! La família inverteix en mi, pel que estic veient...!
Aquest ja havia manifestat que el volia, una olla elèctrica de cocció lenta.
Han sigut més que generosos, perquè és un All in one, del Russell Hobbs. Fa de tot : cocció lenta (7 hores), cocció al vapor, tradicional, arròs, risotto... Una passada.
Aquest caldo s'ha estat 7 hores fent, xup-xup, a temperatura molt baixa.
El resultat ha estat espectacular!. Com els caldos que feia la meva mare quan era petita, i tenien aquella profunditat de gust i al mateix temps suavitat.
Al coure's a temperatura tan baixa, els aliments no perden propietats. Ni gust.
En fí, una meravella!

Per cert, per si algú està pensant que 7 hores és molt consum elèctric, mireu aquest post.
0,20€ !!

Ingredients
Tot el que soleu posar al vostre caldo. Jo hi poso:

• un pit o cuixa de pollastre (la gallina no m'agrada)
• un tros de vedella
• un os blanc, os de vedella, os de porc...
• sagí (opcional)
• una branca d'api
• 3 o 4 pastanagues
• un o dos porros
• Aigua filtrada o mineral

Som-hi!

Es posa tot a l'olla, i seleccionem cocció lenta. 

Triga 7 hores. Quan acaba, no s'atura del tot, sinó que manté el menjar calent.

Genial per preparar al matí, anar a treballar i quan tornes t'espera la casa amb una oloretaaaa...... i a punt per menjar.

Farcells de botifarró i poma

Ingredients

• una o dues fulles de pasta filo
• 2 botifarrons sense la pell
• una ceba 
• dues pomes tallades a dauets
• un ou batut per a pintar

Som-hi!

Primer preescalfem el forn a 200º.

Tallem la ceba a dauets, i l'estofem suaument en una paella amb oli.

Quan ja agafa color afegim la poma. Deixem que quedi una mica tova.

Afegim els botifarrons esmicolats i remenem.

Traiem del foc i deixem refredar.

Despleguem la fulla de pasta filo i la tallem a quadrats d'uns 20x20 cm.

Amb una cullera, posem el farcit. 

La intenció era fer farcells i lligar-los amb cibulet, però no ens ha quedat massa bé i al final hem fet paquetets.

Ens han sortit uns 6 o 7.

En una plata del forn, el van col·locant i es pinten amb ou batut.

Es couen en uns 20-25 minuts. Però cal vigilar que no es cremin.

Han quedat deliciosos i cruixents, que és el que pretenia.

NYAM! 

La plata en forma de fulla la vaig comprar aquest estiu a Portugal. 

Chutney de mango

Després d'un temps d'aturada, més o menys (in)voluntària, m'hi torno a posar.
Tinc uns amics, hola Pasqual i Maribel!!, forofos de les salses, dels picants i de chutneys.
Un dia ens van fer un sopar a base de tot això: tenien centenars de salses diferents, moltes inventades per ells, i d'altres recollides de gastronomies d'arreu del món, com els chutneys.
Allà vaig tastar-ne per primer cop i em van encantar!!
El chutney és originiari de Índia i països sud-asiàtics. Poden ser picants o no. És com una mena de conserva, semblant a una confitura, de verdures o bé de fruites, cuites amb vinagre i espècies.
Té gust agre-dolç que a mi m'apassiona.
Als britànics els hi agrada i va arrelar a la seva gastronomia com ho va fer el tè, que provenia de la seva antiga colònia.
S'utilitza per acompanyar plats, sobre tot  de carn. Jo el vaig utilitzar per acompanyar un magret d'ànec.
Fantàstic!!!! Original i boníssim.
El proper cop m'atreviré a fer-lo picant.
La recepta la vaig agafar de Directo al paladar


Ingredients

• un mango madur
• 130 ml. de vinagre de poma
• 80 grs. de sucre
• 1/2 culleradeta de mostassa Dijon
• gingebre mòlt.

Som-hi!

Es posa tot junt en una cassola al foc suau, i es va remenant uns 20 minuts.

I ja està!!

Fàcil i original!