diumenge, 30 de desembre del 2018

Conill a la vinagreta de Mòdena a baixa cocció





La meva àvia Lola en feia sovint de conill a la vinagreta, i a tots ens encantava. Ella ho feia amb vinagre de vi i amb molta ceba.
Jo li he fet el toc del Mòdena i aprofitant que tinc olla elèctrica a baixa cocció, li he donat el meu toc.
És senzillíssim de fer.

Ingredients

  • Mig conill a trossos
  • una ceba 
  • 5 grans d'all
  • la mida d'una tasseta de cafè de vinagre de Mòdena
  • Oli, sal i pebre
  • algunes herbes, farigola, romaní...

Som-hi!
En una cassola posem a escalfar l'oli i daurem el conill. Quan tingui color, afegim la ceba tallada, els alls, sal i pebre. Deixem que es faci una mica i afegim el vinagre i les herbes.
Seleccionem opció "olla lenta" de la màquina, i el deixem unes hores.
Ha de quedar tou i que es desfaci de melós.
L'he acompanyat d'un flam d'arròs blanc amb espaguetis de carbassó.
Nyam!








diumenge, 25 de novembre del 2018

Caponata siciliana (adaptació)




La caponata és un plat típic de Sicília. El vam provar allà, i el vam trobar increïble; sobre tot perquè ens encanta l'albergínia (esbergínia, com diem els de Girona, o melanzana, com es diu en italià).
És una mena de samfaina, però amb elements salats com anxoves, olives o tàperes.
He fet una adaptació perquè no paeixo bé el pebrot.



Ingredients

  • Una albergínia gran, o dues mitjanes
  • una ceba gran, o dues mitjanes
  • tres cullerades de salsa de tomata amb una cullerada de sucre morè
  • unes 10 tàperes (me les va portar el meu fill de Malta, de l'illa de Gozo). Fantàstiques i artesanes.
  • el suc de mitja llimona
  • una cullerada de sèsam blanc i mitja de sèsam negre.
  • una mica de julivert
Som-hi!
Primer tallem a daus l'albergínia i la deixem en un bol amb aigua i sal.
En una paella posem oli i estovem la ceba, també tallada a daus. Escorrem bé l'albergínia, la eixuguem amb un paper de cuina i l'afegim a la ceba.
Tapem i remenem tot sovint, a foc baix. Jo l'he deixada ben bé, mitja hora.
Ara ja podem afegir la salsa de tomata i la cullerada de sucre. Això és important, perquè quedi la tomata suau i gens àcida.
Tallem menudes les tàperes i les afegim; també el suc de llimona. La llimona està molt present a la gastronomia siciliana. 
Remenem i  afegim els sèsams, que li donaran un toc cruixent.
Deixem refredar. Això és important perquè s'assentin bé tots els sabors.
Es pot posar damunt una torradeta, o acompanyant carn.
Boníssima!!!!




Magret d'ànec a baixa cocció



Primer s'envasa al buit


Sous vide, a 65º, durant 50 minuts.

En acabar, a la paella molt calenta uns segons, perquè quedi daurada.

Va molt bé tallar-lo amb el ganivet elèctric


Afegir la sal. Aquesta és de Malta, boníssima.

Com que feia fred, vaig fer una escudella. Ufff, què re-bona!!


dissabte, 24 de novembre del 2018

Risotto de carbassa i all negre




Ai, l'arròs....no me'n canso mai! M'encanta!! I el risotto...ufff...què bo queda!.

Vaig comprar all negre, encuriosida per veure quin gust té i de tant sentir-ne parlar.
L'all negre és el resultat de coure'l durant més d'un mes!!!! i després el deixen airejar un altre més.
No m'estranya el preu : una cabeça costa uns 6 €.
El gust és original : té gust a all, clar, però també recorda la regalèssia. I l'avantatge és que no torna, i no fa mala olor.
Li ha donat un perfum al risotto que ens ha encantat!!

Ingredients

  • Risotto, varietat carnaroli.
  • un tros de carbassa (zucca, en italià; suposo perquè dolceja)
  • una ceba
  • una safata de xampinyons tallats
  • 3 grans d'all negre
  • formatge parmesà ratllat
  • mantega
  • un raig de crema de llet
  • un raig de ví ranci (toc català...), o vi blanc.
  • pebre negre
  • aigua bullent. La proporció que faig jo és 1/3 : 1 d'arròs per 3 d'aigua.
Som-hi!
En una cassola, posem la mantega i l'oli, i deixem que es fongui. Afegim la ceba tallada petita.
Esperem que agafi color, i afegim la carbassa tallada a daus.
Hi tirem els xampinyons laminats i nets i deixem que es cogui.
Afegim els alls i el raig de vi.
Ja podem tirar l'arròs i remenem bé, que s'impregni dels sabors.
Ara anem afegint l'agua, però de mica en mica. No n'afegim més fins que no s'hagi absorbit l'anterior.
I s'ha de remenar i remenar. La cosa consisteix en què l'arròs desprengui tot el midó, i que quedi ben cremós.
Quan l'arròs ja està, afegim un raig de crema de llet, per fer-lo ben untuós.
Es serveix en un plat fondo i tirem el parmesà pel damunt.
Mamma mia....!!!!!


diumenge, 21 d’octubre del 2018

Nyoquis de moniato


Moniatos de Can Soms, de la meva amiga Amparo.
He trobat aquesta recepta dels germans Torres, els bessons de la tele. Han quedat genials.

Ingredients

  • 2 moniatos escalivats al forn
  • mig rovell d'ou
  • farina ( la suficient perquè quedi la massa compacta)
  • beixamel ( mantega, farina, llet)
  • formatge de Maó o parmesà
  • 2 botifarrons (morcilla)
Som-hi!
Un cop cuits i refredats els moniatos, els ben aixafem i afegim sal i pebre i el rovell d'ou. Barregem bé.
Afegim la farina a poc a poc, fins aconseguir una bola de massa.
Deixem reposar 10 minuts.
Mentrestant posem una olla amb aigua i sal a bullir.
Tallem la massa per la meitat i amassem formant un cilindre llarg i prim. El marbre ha d'estar ple de farina.
Tallem a bocins petits i els anem tirant dins l'aigua bullent.
Passat un minut pugen a la superfície, i això vol dir que ja estan cuits.
Reservem.
Fem una beixamel no gaire espessa i afegim  els formatges ratllats. Sal i pebre.
Traiem la pell dels botifarrons i posem una paella amb un xic d'oli. Daurem els botifarrons i els aixafem.
Afegim els nyoquis a la beixamel, remenem amb suavitat i emplatem.
Posem pel damunt els botifarrons.
Boníssim!!!

















dimecres, 29 d’agost del 2018

Pastís de xocolata, caramel de pera i gelea de mel





Aniversari i jubilació de la meva germana. MOLTES FELICITATS, Dolors!


El glacejat de color verd tenia dos motius : verd per la pera (tot i que ha quedat més verd del que jo volia, i perquè a la meva germana li encanta aquest color)
Com sempre, al web de Bavette 


La combinació de xocolata, pera i mel és una meravella. Boníssim!

dilluns, 20 d’agost del 2018

Pastís de mascarpone amb mousse de xocolata i gerds




El meu nebot gran va fer 30 anys. Vam celebrar-ho "a lo grande", i com sempre em va tocar fer el pastís.
Probablement, és el pastís que m'he passat més hores fent-lo; unes 8 hores en total.!
Però us puc assegurar que és la cosa més bona que heu menjat mai.
I queda tan vistós!!
Com sempre, la recepta l'he tret de Bavette


Amb la mousse de xocolata que va sobrar, en vaig fer un de petit.

Procés

MOUSSE DE XOCOLATA










MOUSSE DE GERDS






BASE GENOVESA




CREMA DE MASCARPONE







MUNTATGE







COBERTURA MIRALL DE XOCOLATA




DECORACIÓ