dimecres, 2 de setembre del 2020

Sardines al forn

 


Tan fàcil com posar-les embolcallades amb paper de forn, netes sense cap ni cua (sense la cua no fan olor!), sal, pebre i 15 minuts al forn.

A mitja cocció he afegit pel damunt una barreja d'all, julivert i pa ratllat.

I ja està!

Boníssimes!!!




dijous, 16 d’abril del 2020

Faves a la catalana




Aquest és un plat molt de casa nostra; de família; d'olor a anís i a menta; de noms estranys com marduix; de sorolls de cassola com quan la sacsejava la mare... L'olor de la botifarra negra  i de la cansalada quan es torren...mmmm....
Les faves són de l'Amparo del Banyonet, una passada de tendres.
Ara és època de faves i, com que duren poc, cal aprofitar. Tenen moltes vitamines i nutrients
Es poden pelar i congelar per més endavant. Quan ja estan al final, surt com una pestanya marró que indica que ja són velles.
Aquestes d'avui encara estan al parvulari!!

Per cert, sabeu que el nom científic és Vicia faba ? Ara entenc perquè ens agraden tant!
Són de vici!

Ingredients

  • 2 kg de faves amb la pela. Jo he fet 1 kg que és el que tenia; en surt només per a una persona.
  • 2 cebes tendres. Molt important! Han de ser tendres.
  • 2 alls tendres. El mateix...només tendres.
  • Dos talls de cansalada virada, bona
  • un pam de botifarra negra prima (més o menys..)
  • un manat de menta i de marduix
  • un raig de vi ranci
  • un raig de licor d'anís
  • oli, sal, pebre
Som-hi!
Primer de tot, hem de pelar les faves. Les pelem al darrer moment perquè no s'oxidin. Les guardem.
Saltem la cansalada i la botifarra a talls en una cassola amb una mica d'oli d'oliva. 
Ho reservem en un plat.

En la mateixa cassola hi sofregim els alls i les cebes tendres, que vagin agafant color.

Afegim la carn i tirem un bon raig de vi ranci.
Afegim les faves, les herbes i un rajolí d'anís. Mmmm.....!!


Ho tapem i en la tapa hi posem aigua per tal que crei vapor dins la cassola.


De tant en tant, anem sacsejat amb suavitat per remenar sense una cullera que les trencaria.
Anem omplint la tapa amb aigua.
Sabrem quan estan quan en tastem una i veiem que està molt tova.
I ja està.
Nyam!










dimarts, 7 d’abril del 2020

Pa sense amassar superfàcil!



Després d'un any d'inactivitat en aquest blog, intentaré reprendre una mica la meva afició per la cuina i per al pa.
Precisament en aquest temps de confinament, de patiment, cuinar és com un cant a l'esperança. Esperança i pànic a la balança!!
Quan vaig a les botigues a comprar, al·lucino que, a més del paper higiènic, l'altre producte esgotat és la farina i el llevat! La gent s'entreté fent pastissos i pa?? Pastissos ho entenc: amb els nens a casa és divertit. Però fer pa és una cosa complicada, que costa molt enganxar el truquillo dels amassats i els llevats.
Però en fi...la qüestió és entretenir-se i cuinar amb família és el millor que hi ha.



Va, doncs! aquesta recepta és per aquells que us inicieu amb el pa fet a casa amb amor.
Li dedico al meu pare, en Josep, que està confinat a casa seva des de fa tres setmanes. 87 anys, i un exemple de persona.  T'estimo, pare!!

Ingredients

  • 3 tasses de farina panadera (compreu-la al forner). La vaig comprar en una fleca de Girona, La Puntual que venen farina ecològica de Banyoles.
  • 1 i 1/2 tassa d'aigua
  • 1/2 culleradeta de llevat de flequer sec (granulat). Jo la vaig comprar en una fleca; te la venen a pes.
  • 1 i 1/2 culleradeta de sal
Som-hi!

La recepta l'he treta d'aquí. Hi ha una vídeo de com es fa el procés.
És tan fàcil com posar tots els ingredients en el bol i remenar-ho lleugerament amb una cullera de fusta o una espàtula. 
NO cal amassar, ni remenar massa.
El tema és que la massa s'amassi tota soleta, ella. La deixarem TOTA la nit, tapada en un bol, damunt del marbre de la cuina.
Al matí, amb molt de compte, la fem caure sobre el marbre (no l'estireu amb els dits, perquè s'esquinça: feu servir una rasqueta de pa o una espàtula tova) .
Hem de posar una mica de farina al marbre perquè no s'enganxi molt.
Un cop al marbre li fem dos plecs cap en dins, en sentit horitzontal i dos plecs cap endins en sentit vertical.
Ens quedarà com un paquet.
Li tirem una mica de farina pel damunt.
Ara bé l'important:
Encenem el forn a 250º, a dalt i a baix, i posem a dins una cassola fonda i amb tapa. Jo he utilitzat la de ferro colat, però podeu utilitzar-ne d'altres tipus però que puguin anar al forn.
Deixem passar uns 10 minuts, fins que el forn ha arribat als 250º i la cassola estigui supercalenta.
Ara compte perquè la cosa crema!
Obrim el forn, traiem la cassola i ràpidament tirem la massa a dins.
Posem la tapa i tanquem el forn.
El deixem 40 minuts. Passats aquests minuts, traiem la tapa (compte!) Flipareu quan el veieu! És una passada i una meravella!
Baixem el forn a 200º i el deixem 15 minuts més.
En acabar, apaguem el forn i el deixem uns 10 minuts més perquè quedi cruixent.
Després el poseu a refredar en una reixeta.

SALUT!


Després de 12 hores i després dels plegats.

La cassola buida al forn, agafant molta temperatura

Quan l'obres després de 40 minuts. OHHHHH...!!!!!!

Refredar en una reixeta.



diumenge, 17 de març del 2019

Pa integral amb prunes i anous





Per a la panificadora Moulinex. Ha quedat molt bo!

Ingredients

  • 305 ml d'aigua
  • 1 i 1/2 c.c. de sal (cullera petita)
  • 1/2 c.s. de sucre (cullera gran)
  • 380 grs. farina per a pa
  • 130 grs. farina integral
  • llevat fresc, un dau (25 grs.)
  • prunes deshidratades, unes 10 tallades a daus
  • un grapadet d'anous trossejades
Som-hi!
Posem tots els ingredients en aquest mateix ordre, excepte prunes i anous. 
Seleccionem PROGRAMA 5, pes petit, torrat normal o el que us agradi més. Quan sentim el pii-pii, afegim les prunes i les nous.
Triga unes 3 hores.




dimarts, 8 de gener del 2019

Pernil de porc amb melassa al forn




 



La recepta me l'ha passada la meva amiga Sussi, de ARA CUINA.
Em va dir que va estar 12 hores cuinant-lo al forn! Em va semblar una idea genial, perquè no tenia massa ganes de cuinar el dia de reis.
Ella va utilitzar una cuixa de 8 kg!. Jo tenia 8 persones a dinar, i en vaig comprar una de 4 kg i una mica més.
Em va fer gràcia, perquè semblava que érem tots Òbelix menjant el senglar!

Crec que em va quedar prou bo, però penso que el vaig coure massa. Ella hi va estar 12 hores per 8 kg; jo, 9 hores per 4.
També vaig tenir el gran problema que, tot i que el vaig embolicar bé amb el paper alumini, es van escapar els sucs durant la cocció. Va quedar la plata del forn carbonitzada...Tenia por obrir el paquet i trobar-me el carbó que m'havien deixat els reis...
Però no. La carn tenia un color preciós; però això sí, sense salsa. Li vaig afegir una a corre-cuita, amb melassa, vi ranci i salsa de Pedro Ximénez.

Ingredients

  • una cuixa de porc desossada i lligada
  • un pot de melassa (la venen al Mercadona, mel de canya de sucre)
  • un got de vi ranci
  • sal, pebre, herbes
  • paper alumini (ho sento pel planeta terra...)
Som-hi!

Saleu i empebreu la carn. A mi em va quedar fada perquè me la va lligar la carnissera, i no va arribar la sal a din. Li vam haver d'afegir al plat.
Si podeu lligar-la vosaltres millor, i això controleu aquest tema.
Pintem tota la cuixa amb la melassa. Vaig fer servir gairebé tot el pot; però en vaig reservar una mica pel torrat final. Amb una xeringa, anem punxant de vi ranci la carn, canviant de lloc.
Emboliquem molt bé la carn amb l'alumini, per tal que no es perdin els sucs.
Forn a 220º, durant 45 minuts.
Després jo el vaig posar a 130º durant 8-9 hores. Crec que era massa.
La Sussi explica en el seu bloc que, per saber si està, es punxa amb un termòmetre de cuina. Si la temperatura ha arribat als 70º, ja està feta.
Feu-li cas!
Quan ja està la traieu en compte, poseu el suc (si n'hi ha!) en un cassó.
La carn, sense el paper alumini, en una plata. Fem uns talls en forma de rombe, i hi tirem pel damunt la resta de melassa i ví ranci.
Al forn, calor dalt i a baix, a 200º  perquè agafi color.
Es treu del forn i es talla a talls finets; jo he utilitzar un ganivet elèctric.
Ho he acompanyat d'unes cebetes caramel·litzades i d'unes patates de guarnició espectaculars (recepta de Thermomix, que la meva germana les broda!!!)












diumenge, 30 de desembre del 2018

Conill a la vinagreta de Mòdena a baixa cocció





La meva àvia Lola en feia sovint de conill a la vinagreta, i a tots ens encantava. Ella ho feia amb vinagre de vi i amb molta ceba.
Jo li he fet el toc del Mòdena i aprofitant que tinc olla elèctrica a baixa cocció, li he donat el meu toc.
És senzillíssim de fer.

Ingredients

  • Mig conill a trossos
  • una ceba 
  • 5 grans d'all
  • la mida d'una tasseta de cafè de vinagre de Mòdena
  • Oli, sal i pebre
  • algunes herbes, farigola, romaní...

Som-hi!
En una cassola posem a escalfar l'oli i daurem el conill. Quan tingui color, afegim la ceba tallada, els alls, sal i pebre. Deixem que es faci una mica i afegim el vinagre i les herbes.
Seleccionem opció "olla lenta" de la màquina, i el deixem unes hores.
Ha de quedar tou i que es desfaci de melós.
L'he acompanyat d'un flam d'arròs blanc amb espaguetis de carbassó.
Nyam!